Que l'automòbil és un insidiós assassí del clima i del Medi ambient no és una novetat. Fa ja vint-i-cinc anys que un ecologista va escriure de l'automòbil que "quan surt de la fàbrica i s'introdueix en el medi ambient es manifesta com un agent que ha fet patogen l'aire urbà, que ha administrat al cos humà dosis gairebé tòxiques de monòxid de carboni i plom, que ha incrustat partícules cancerígenes dŽamiant en els pulmons i lisiat o matat a molts milers d'homes anualment". (15)
El que sí és una novetat és que la creixent acumulació d'informació científicament solvent sobre aquest caràcter patogen de l'automòbil està sent ja assimilada per fraccions creixents de la població als països industrialitzats. Es multipliquen per onsevulla les denúncies crues, enfàtiques, taxatives: "L'automòbil ha provat ser l'obra concreta de tecnologia més mediambientalment destructiva de tota la Història". "Si hi ha alguna cosa en la nostra societat que sigui l'enemic del Medi ambient, aquesta és l'automòbil. La cosa més important que qualsevol pot fer ara en favor del Medi ambient és deixar d'usar el seu automòbil" (Richard Gilbert)."L'automòbil està demostrant ser incompatible amb la supervivència de la humanitat i el benestar general del planeta. Destrueix amb emissions tòxiques la nostra qualitat de vida, l'aire que respirem, les nostres collites i els nostres arbres. Destrueix la capa d'ozó. Cada vegada que entrem en un cotxe i engeguem el motor estem posant en perill el futur de la nostra família" (David Suzuki i Anita Gordon).
Hi Insisteixo: ara ja no són només els ecologistes, furiosos o no, qui clamen contra l'automòbil. Un organisme de tan provadamente poc ecologista sensibilitat com el Ministeri espanyol d'Obres Públiques i Transports publicava fa dos anys aquesta definició: "Un cotxe mig: 1) pesa més de mitja tona, 2) ocupa gairebé deu metres quadrats, 3) emet gran quantitat de soroll i llança a l'aire quantitats variades de contaminants tals com plom, òxids de nitrogen, monòxid de carboni, etc." (13)
Cal afegir a això esmentat com a llançat a l'aire pels cotxes: l'ozó dŽarran de terra (produït per la reacció dels gasos amb la llum del sol), els hidrocarburs, el benzè i les partícules minerals. Com cal afegir, també com fruit de la combustió de la gasolina pels automòbils, l'emissió de diòxid de carboni (lŽarxifamós ceodos CO2). En un any un cotxe mig emet a l'atmosfera cinc tones de dióxid de carboni. El "ceodos" (CO2) és un gas incolor i insípid que es produeix en respirar els animals i per la combustió de tots els hidrocarburs inclosos els combustibles fòssils i la fusta. És un gas NO tòxic. I per això els centenars de milions de tones de dióxid de carboni emeses cada any a l'aire pels automòbils no suposen emetre cap cosa tòxica. Però són un perill cada vegada major perquè incrementen perillosament l'efecte hivernacle en l'atmosfera, d'esborronadores conseqüències de les quals parlaré aquí després amb més detall.
Quins són les conseqüències de les emissions a l'aire pels automòbils que sí són tòxiques?. El monòxid de carboni, fatal en dosis altes, afecta el sistema nerviós i produeix desordres cardíacs. L'òxid de nitrogen redueix la funció pulmonar i les defenses, provoca la pluja àcida i també contribueix a aquest efecte hivernacle. L'ozó suposa un alt risc per als asmàtics. Les partícules minerals a l'aire, que els motors dièsel generen en quantitat, provoquen càncer, malalties respiratòries i cardíaques. El benzè genera càncer. El plom afecta al sistema nerviós i sanguini, danya el cervell dels nens, en caure a terra entra a la cadena alimentària. Els hidrocarburs produeixen somnolència, irritació dels ulls, tos, generen el smog o boira d'ozó. Els cinc litres d'oli que conté el cárter d'un cotxe poden contaminar, després de ser cremats (el que és una pràctica desgraciadament considerada en molts llocs com solució), la mateixa quantitat d'aire que respira una persona en tres anys: 100.000 metres cúbics. Si sŽaboquen a un riu, formen una capa oliosa de fins cinc quilòmetres. (16)
Fa ja un quart de segle que l'estudi del smog de Los Angeles va demostrar que més de les tres quartes parts dels hidrocarburs i dels òxids de nitrogen expulsats a l'atmosfera procedïen dels vehicles de motor. Fins i tot un organisme com el Banc Mundial, que tantes bestials agressions contra el Medi ambient ha finançat en els últims cinquanta anys, va sorprendre els ecologistes demanant aquest any de 1996 que s'abandoni la gasolina amb plom per l'amenaça que suposa per a la salut, especialment en els països empobrits. (17)
Però és que l'evidència del problema de la contaminació pel plom emès pels cotxes i els mals que produeix és ja inesquivable. Un estudi holandès ha atribuït el 87% de les emissions totals de plom al transport per carretera. Aquesta tan desgraciada aglomeració metropolitana de Mèxic capital, que ni tan sols se sap ben si amuntega ja 18 o 20 o 22 milions de persones, pateix una espantosa contaminació de lŽaire. El 75% de la qual es produeix per la circulació de vehicles de motor que, entre dŽaltres mals, provoquen perillosíssimes emissions de plom. L'organisme dels nens absorbeix més fàcilment els metalls pesats i així succeeix la desgràcia que el 87% dels nens de Mèxic capital tenen un nivell de plom a la sang superior al que la OMS considera acceptable. A tot el món són entre 15 i 18 milions els i les nenes que estan ja a hores dŽara absorbint plom que els provocarà greus mals cerebrals.
Com ha sentenciat amb la seva aguda precisió de sempre aquest magnífic escriptor que és Eduardo Galeano, gràcies a l'automòbil respirar és una perillosa aventura. Llegim a Galeano: "En nom de la llibertat d'empresa, la llibertat de circulació i la llibertat de consum, s'ha fet irrespirable l'aire urbà. L'automòbil no és l'únic culpable del crim de l'aire en el món, però és el que més directament ataca als habitants de les ciutats. Les ferotges descàrregues de plom que es fiquen a la sang i agredeixen els nervis, el fetge i els ossos, tenen efectes devastadors sobretot al Sud del món, on no són obligatoris els catalitzadors ni la gasolina sense plom. Però en les ciutats de tot el planeta l'automòbil genera la major part dels gasos que intoxiquen l'aire, emmalalteixen els bronquis i els ulls i són sospitosos de càncer" (18)
A la fi de març de 1995 es va reunir a Madrid el II Congrés de Ciutats Saludables i Ecològiques amb 463 representants de 48 països distints. El Congrés estava promogut per l'Organització Mundial de la Salut (OMS), per l'OCDE (que agrupa els països mes industrialitzats, rics i poderosos del planeta) i per l'Ajuntament de Madrid. La xarxa de Ciutats autoproclamadas per la seva vocació Saludables i Ecològiques està integrada per gairebé un miler de ciutats (de les quals trenta són a l'Estat espanyol). El Congrés va constituir un continu repàs, durant quatre dies, de paquets de dades i xifres frapants sobre la pèrdua de benestar a les grans ciutats. D'aquest repàs es va concloure que el pitjor enemic és el cotxe. Segons els municipis participants en aquest Congrés està més que clar que els tres problemes més preocupants (tràfic, soroll i contaminació) tenen el seu origen en les quatre rodes. Ja en la sessió inaugural l'Organització Mundial de la Salut va advertir que hi ha actualment mil dos-cents (1.200) milions de persones que respiren aire la contaminació del qual per partícules en suspensió supera els límits recomanats. (19)
Un després d'un altre, successius estudis demostren que els gasos emesos pels tubs d'escapament perjudiquen greument la qualitat de l'aire que respirem i atribueixen a l'automòbil el 60%, el 70%, el 80% o més de la contaminació atmosfèrica de les distintes àrees metropolitanes. S'ha establert que l'automòbil és el responsable del 60% del total de la contaminació de l'aire en la majoria de la ciutats dels Estats Units. En les quals els automòbils emeten el 69% de tot el plom, el 70% del monòxid de carboni i són responsables del 60% de l'ozó arran de terra.
En fi, cada vegada són més (encara que encara siguin desesperantment poques i desesperantment poc eficaces) les persones físiques i jurídiques que proclamen els fets comprovats dels mals de tota mena generats per la fabricació i l'ús dels automòbils. Que van paulatinament prenent consciència de la enormitat, de la bàrbara magnitud del problema que l'automòbil suposa per a la humanitat. Un problema que s'enuncia així:
Els cotxes, aquests monstres engendrats pel capital, no només assassinen anualment a desenes de milers de persones sinó que amenacen ja la vida de milers de milions de persones.
El que realment converteix el problema en esgarrifós és que els fabricants d'automòbils han tingut èxit en la tasca de crear en una increïblement gran part de la humanitat una addicció al seu producte. Si es té en compte que el futur del planeta està en els altres platerets de la balança, no és exagerar sinó simplement dir la veritat afirmar que l'addicció a l'automòbil és més perillosa que l'addicció a l'heroïna, la cocaïna, el crack o el tabac.
Perque no es tracta d'especulacions sinó de fets seriosament, llarga, intensa i definitiva investigats que demostren que el futur del planeta està en joc. I no amb el possible desastre a milers d'anys de distància sinó dintre dels pròxims quinze, vint o vint-i-cinc anys.
Hi ha a més dŽaltres mals generats per l'automòbil les conseqüències del qual no són tan pròximament, immediata i urgent amenaçadors però que també és inesquivable de contemplar. Començant per l'insensat malbaratament que implica.
|
|
|